El Incordio

M'he quedat igual de gelat que tu al veure que els portàtils anaven amb Windows. Creia que anirien sense res..... cosa que esperava signifiqués uns 100EUR menys al preu (més o menys) i que encara atansés més l'oferta als estudiants..... llàstima.

Me he quedado tan sorprendido como tú viendo que los portátiles son con Windows. Creia que estarian disponibles sin SO, esperando que eso supusieses unos 100EUR menos de coste (+ o -) i que los pusiese aún más cerca de los estudiantes.... lástima.

Hola,

podries especificar quines son per tu:

“Le voy a ahorrar al lector la larguísima lista de gilipolleces, imbecilidades, tonterías, majaderías y begenades que sí han tenido presupuesto (y, en más de un lamentable caso, sustancioso) porque el lector ya sabe de qué hablamos al simple conjuro de la palabra «políticos».”

Perquè això no es una opinió sinó un judici i xerrar i tenir opinions en tenim tots, però un judici s’ha de raonar o callar la boca perquè tonteries i xuleries tots hem podem dir. Si no ho fas el que ets tu és un bocamoll.

Benvolgut Cuchí,

Atès que m'esmentes personalment en el teu escrit, per al·lusions, voldria donar-te resposta, no des del lloc que ocupo a la regidoria de Ciutat del Coneixement, sinó a títol estrictament personal.

Tens raó amic Cuchí, a la Mercè no hi érem i, tal com intueixes, no hi érem en bona mesura per motius de pressupost... Dit això, allò que no puc acceptar de cap de les maneres és que ens acusis d'haver-lo dilapidat per a un seguit bajanades... En què en bases per anar tan fort en les teves afirmacions?

Personalment, tan sols puc respondre d'allò en què he tingut alguna mena de responsabilitat i per tant sàpigues:

Que potser no érem a on t'esperaves que hi fóssim per la Mercè, però que sí érem uns dies abans a Pl. de Catalunya donant suport a CALIU pel Dia de la Llibertat de Programari...
< http://caliu.info/?p=396 >.

Que en el transcurs d'aquest any 2005, hem reeditat la CATix i ho hem fet amb 300.000 exemplars .

Que també en col·laboració amb CALIU hem muntat una jornada de reflexió i anàlisi a l'entorn de la directiva europea de les patents de programari que, amb perspectiva històrica, voldria pensar que va significar un granet de sorra per a evitar que s'aprovessin... Llàstima que ens vas privar de la teva participació a la mateixa.


Que hem organitzat amb la UPC una setmana de reflexió i anàlisi anomenada "Solucions de Negoci en Programari Lliure" http://www.fundacio.upc.edu/agendaevento.php?id=87...

Que patrocinem el Postgrau en Programari Lliure de la UPC.
http://puntbarra.com/node/view/2729

Que hem continuat promovent i supervisant el procés de migració de l'Ajuntament cap a programari lliure.
http://puntbarra.com/node/view/2622

Però, sobretot, que allò que més esforços ens exigeix és el molt ambiciós projecte de promoure la creació d'un clúster de programari lliure que, en cas de reeixir, podria ser la llavor d'un nou sector industrial al nostre país.
http://puntbarra.com/node/view/2363

No t'enumero aquesta llista d'"obra i miracles" amb ànims de reclamar cap mena de reconeixement, ni per part teva ni per part de ningú. Entenc que és la nostra feina i que estem fent el que hem de fer amb els mitjans de què disposem. Sí t'ho dic, però, per tal de fer honor a la veritat.

El fet que no s'hagi muntat cap paradeta per a repartir globus durant les festes no implica que no estiguem treballant, i de valent, a favor del programari lliure. Ans ben al contrari, hem donat prioritat a actuacions de més abast i de més pes.

Si es critica s'ha de fer bé, Cuchí. Amb coneixement de causa i no des del malaurat principi de "difama, que alguna cosa queda" de tan infausta memòria.

Sense ànims d'alliçonar a ningú, permet que et digui que acusar genèricament "els polítics" de tots els mals del món i quedar-se tan ample és un recurs estilístic massa fàcil i massa barat per a pretendre bastir un discurs seriós i creïble, i més si es té les pretensions de fer-ho "En profunditat".

Que no manqui mai l'esperit crític, però, això sí, que sigui sempre des d'un coneixement de totes les causes, amb la màxima sinceritat, la màxima honestedat, la màxima objectivitat i el màxim esperit constructiu possibles.



Salut i República,

Amic Loosveldt,

Veig, per la teva intervenció -i podria ser, ja no n'estic tan segur, per l'anterior, la del Sergi- que m'he explicat malament. Quan he parlat d'altres "begenades" que sí tenen pressupost, no m'he referit a Ciutat del Coneixement. Ans al contrari, en altres articles he defensat Ciutat del Coneixement com -en la meva opinió- l'únic àmbit de l'Ajuntament de Barcelona que està fent els deures ben fets. Precisament per això m'he emprenyat: Ciutat del Coneixement no ha tingut pressupost per fer coses útils -regalar globus, si a més s'hi fan d'altres coses, també és útil en els moments en els què ens hi trobem- mentre que d'altres àmbits sí que n'han gaudit per fer begenades. I atès que aquestes begenades ja no tenen que veure amb el nostre àmbit comú -potser si n'exloem els beneficis de l'$GAE- no penso dedicar ni una ratlla a descriu-re-les. Els qui segueixen aquesta bitàcora habitualment, se les imaginen fàcilment mirant el programa de les festes.

Tema polític. Mira, Manel, no és res personal, naturalment, ni penso precisament en tu quan ho dic, però acusar els polítics de tots els mals del món és, si més no, més encertat que el contrari. Mira, si no, el món i a veure... I només t'has de fixar en la quantitat d'ànsies i aspiracions ciutadanes que cada dia (cada dia!) es veuen defraudades i no a benefici d'altres sectors de ciutadans sino d'altres sectors... sense cognom. Tot i que no ho pretenen, les meves opinions genériques sobre els polítics reflecteixen la més estesa d'entre els ciutadans. Si penseu que és injusta, teniu un veritable problema de desincronia amb el ciutadà, que no s'arregla -com se sol fer- fotent-li a sobre la cavalleria quan diu la seva (si més no, la seva) veritat, sinó mirant-vos introspectivament com a col·lectiu i preguntant-vos entre vosaltres què esteu fent i com ho esteu fent perquè el ciutadà us tingui en tan baix concepte. Justament avui llegia un paràgraf d'una novel·la -una mica documental- en la què, en temps de Vietnam, un militar americà es lamentava davant d'un altre de què fins i tot la màfia tenia millor premsa que les forces armades. A vosaltres us està passant el mateix i si no gireu cua i comenceu a fer moviments molt més convincents, el ciutadà, demà, d'aqui a un any o d'aquí a vint, no ho sé, us acabarà passant factura com els nord-americans els hi van passar als seus militars arrel del Vietnam.

Insisteixo: no t'ho prenguis personalment, en absolut, però pertanys a un col·lectiu que té aquest problema i, conseqüentment, fa que els ciutadans en tinguem d'afegits.

Aclarit el tema del pressupost, Cuchí. Gràcies pel teu reconeixement de la nostra feina, pocs són els que així ho fan. No t'ofenguis per allò dels globus, tan sols volia remarcar que, més enllà de la divulgació, hi ha tasques més de fons i menys visibles que, per la seva importància, han de tenir prioritat. Cada cosa té el seu moment, sobretot sí els mitjans són pocs (estic d'acord amb tu, ara sí, quant a allò de les bajanades). No ens hem vist des de l'any passat, però no cal dir que us estic molt agraït per la vostra col·laboració i que, malgrat que el nostre àmbit d'actuació no és espanyol, us convido a fer més coses junts, tal com ha passat amb CALIU.

Quant al tema de "els polítics". El teu posicionament és tan polític com el meu. Si et refereixes a com està configurat "el sistema" (terme massa abstracte per a ser mínimament precís i, per tant, permetre determinades generalitzacions) les revolucions o, millor encara, les evolucions mentals, socials, polítiques, culturals, etc. que s´haurien de fer per a canviar-lo són massa complexes per a parlar-ne aquí i ara, en el teu blog (si vols quedem per fer uns vins i en parlem). L'Eudald Carbonell, il·lustre paleoantropòleg català popularment conegut pel seu salakov, acostuma a dir que, en termes filogenètics, encara som homínids en procés d'humanització, ergo encara no som humans... Això explicaria moltes coses de les que parlem.

El problema, però, no és exclusiu de "els polítics" (terme massa general, també: hi ha polítics de tota mena, que militen en partits de tota mena i defensen idees de tota mena), sinó del conjunt de les societats i ciutadans. En el fons, com a ciutadans (permet-me que jo també me'n consideri un, de ciutadà) tenim "els polítics" que ens mereixem. Ni més ni menys.

Em parles de l'estat del món (uffff, "marchando otra de generalisasiones")... Tan sols et diré que vaig decidir de militar en un partit polític després de viure quatre anys a la República Islàmica de l'Iran, la qual cosa em va permetre d'adonar-me que, malgrat tots els defectes, tenim molta sort de viure a on vivim, en el sistema en què vivim i amb els polítics que tenim. Prefereixo 1.000 vegades un Aznar a qualsevol energúmen que usa el turbant per a retenir les seves cagarrines mentals i que es dedica a fer desaparèixer físicament tot aquell que no pensa exactament igual que ell a cops de llibre sagrat al cap... Dit això, ja sé que si una cosa és objectivament inacceptable no hi ha res que ho pugui justificar ni aquí ni a l'Iran, ni a Tombuctú. Ara bé, és feina de TOTS nosaltres fer que les coses millorin, aquí i allà.

Els ciutadans també som polítics i els polítics som ciutadans que emprem els mecanismes de la democràcia parlamentària (que, afortunadament o malaurada, és "el sistema" polític de què gaudim/patim aquí a hores d'ara [jo crec que afortunadament en gaudim]) per tal d'intentar millorar la Cosa Pública en funció d'una determinada ideologia. Descobreixo la sopa d'alls, oi?.

Els ciutadans, polítics tots nosaltres, hem de prendre consciència de la nostra pròpia responsabilitat en el funcionament general de "el sistema" i assumir les nostres pròpies responsabilitats, de manera proactiva i efectiva.

Salvant les distàncies, en el fons es tracta de la mateixa diferència que hi ha entre el hacker que, quan vol canviar allò que no li agrada, fa un esforç per a fer efectiu aquest canvi (contrasenya de root i avall) i l'usuari passiu i narcotitzat de MS que pateix amb resignació els "pantallazos blaus" i es conforma amb instalar i el reinstalar sempiternament les birgueries d'en Bill tan sols prement el botonet "siguiente", "siguiente", "siguiente" una vegada cada quatre anys i prou.

Però que no t'agradi el sistema operatiu no vol dir que hagis de llençar l'ordinador, oi? Posem-nos, doncs, les piles i fem allò necessari per a modificar el sistema operatiu i adaptar-lo a les nostres circumstàncies i necessitats. Si llencem l'ordinador l'alternativa és molt incerta.

En termes polítics, al segle XX, l'alternativa al precari sistema parlamentari nascut de les lluites socials del s. XIX va ser el nazisme, l'estalinisme i altres estertors ideològics que a cops de simplificacions i generalitzacions curtes de gambals van aconseguir d'entabanar un nombre més o menys important de mentalitats malaltisses i portar-les al sinistre total. De nosaltres depén que això no torni a passar.

En Pekka Himanem ha reflexionat sobre tot això, en termes molt constructius, a "L'ètica hacker". Jo hi he après molt políticament. El hacker és un polític amb capacitat de canviar proactivament el sistema operatiu i polític: "el sistema", Cutxí, "el sistema". L'usuari de MS és aquell que es limita a plorar i a lamentar-se dels "pantallazos blaus" del seu sistema operatiu piratejat, i de "lo malo que es Bill, tot esperant, passivament, que algú amb un diploma MS penjat d'un clau a la pared li solucioni els problemes.

Jo ja he fet la meva tria, Cuchí. Per a mi el veritable polític és en Pekka no en Bill.

Salut i (sí, tant de bo, Cuchí) República, lliure, independent, popular i catalana

Sense ànims de llençar-te la cavalleria per sobre, t'adreço una "segona part" d'allò que estava dient... És què com és cap de setmana m'hi puc recrear (si més no, mentres m'ho permeti la parenta).

En el trancurs del debat s'ha evidenciat que, si hi ha alguna mena de punt en comú entre tu i jo, és el fet que no som gaire amics de monarquies i monopolis (que a afectes pràctics, venen a ser el mateix en àmbit polític i en àmbit comercial/mercantil, respectivament).

Dit això, tant tu com jo no tenim més remei que constatar l'evidència que, malauradament, la majoria dels ciutadans no coincideixen gaire amb el nostre punt de vista. Ens agradi o no, la majoria somnia encara amb prínceps, princeses, infantes i finestres multicolors voladores i pantalles blaves. Pampallugues, Cuchí? Sí, però "esto es lo que hay"... I d'a on no n'hi ha no en raja, que diem a casa meva.

Això no vol dir que tu i jo no vulguem canviar aquest estat de coses i que, afortunadament, en menor o major mesura, tinguem el dret, si més no, d'intentar-ho. Per tal de fer realitat aquesta fita disposem de diverses opcions: "echarnos al monte" i/o fer-nos crackers (que en determinades circumstàncies, són una opcions més que repectables) o emprar el mecanismes i les eines legals / llenguatges de programació que hi hagi al nostre abast per tal d'intentar modificar el sistema. Per sort el sistema és, més o menys, obert (no com pasava amb el Paco o com pasa ara a l'Iran o molts altres llocs). És a dir que, abundant en els símils informàtics, disposem del codi font per a poder fer modificacions i millorar el sistema.

Si no ens agrada el que hi ha, el millor que podem fer és --perdona'm el tòpic-- organitzar-nos i lluitar: fer-nos polítics actius o, si prefereixes, hackers membres de la comunitat de programadors. No hi ha gaire a on triar. Per això milito a un partit polític, perquè em va semblar la manera més eficaç de fer pinya amb gent amb qui comparteixo una determinada ideologia i unes fites comunes. Suposo que és, més o menys, és el mateix motiu que t'ha portat a fer-te membre d'Hispalinux, oi?

Ara bé, sóc molt conscient que això no preserva la meva opció dels errors i les perversions pròpies de la natura humana (o homínida, com vulguis). Aquestes limitacions ens afecten a tots: al meu partit i a Hispalinux i al club de petanca amb seu al bar de la cantonada.
Al meu partit, a Hispalinux i al club de petanca hi ha gent de tota mena, corrents d'opinió, grups de poder, tendències, aliences i, fins i tot eleccions. Malament si així no fos... No penses?

No pertoca (no ha lugar), doncs, aquest recurs fàcil, reduccionista, simplista i populista d'encolomar la culpa de tot allò que va malament als polítics. Qui estigui lluire de culpa que llenci la primera pedra que deia l'altre (consti que no estic subscrit a cap secta).

Sí alguns fan bajanades és perquè tots nosaltres els deixem o, encara pitjor, els votem.

En definitiva, hauríem d'aspirar a un major nivell de compromís polític actiu del conjunt de la societat. És a dir, a una hackerització de tots nosaltres. És la única manera d'evitar que alguns manipulin el codi en funció dels seus propis interessos o, encara pitjor, el tanquin i el converteixin en programari privatiu, monopolista i dictatorial.

La cosa no és senzilla, té difícil solució. Si ens limitem a fer cara de fàstic quan se'ns penja la màquina o comencen a sortir missatges d'error no és la millor manera de fer canviar les coses. Per a modificar el sistema cal aprendre a programar, crear comunitat, organitzar-nos per a revisar el codi, depurar-ne els errors, publicar versions alfes i betes, agrupar-nos en distros i escriptoris segons les nostres preferències...

Endavant les atxes.

Salut i República

Tercera i darrera part.
Deixa'm acabar la reflexió (ja que la sèrie és "En Profundidad" i la meva Sra. s'està dutxant).

A tall d'exemple de tot allò dit: la plataforma intel·lectualoide d'ideologia essencialment jacobina, espanyola i, suposadament, d'"esquerres" anomenada "Ciutadans de Catalanya" (no confondre amb el partit fatxa "Plataforma per Catalunya", quina mania d'emprar el nom del país per actuar-hi en contra, oi? i consti que no sóc nacionalista, sinó independentista) han entès quines són les regles del joc.

Ara es constituiran en partit polític i es presentaran a les eleccions. Fantàstic. Tenen tot el dret a fer-ho i jo, personalment, ho trobo perfecte: li treuran vots als votants del PSOE i del PP... què més puc demanar.

Ara bé, d'entrada si et fixes, no els ha calgut fer primàries: Tubau, Espada, de Carreras, de Azúa, Boadella & Co. lideren la iniciativa per llei natural. Humana Conditio, Cuchí, Humana Conditio. Si qualsevol d'ells esdevingués President de la Generalitat o Conseller o Alcalde de Barcelona, o n'esdevingués qualsevol militant de base d'aquest moviment, a part de fer realitat els pitjors dels meus malsons, creus que no apareixerien els mateixos problemes que s'esdevenen a quasevol partit, ong, associació o club de petanca del món?

Política ficció a part, de moment, s'han dignat a sortir de la seva torre d'ivori i s'han empatollat en el fang de la política de partit. Per tant, Cuchí, ja els has de marcar a foc amb el pitjor dels teus estigmes: POLÍTICS, POLÍTICS , POLÍTICS.

Ha estat un plaer. Espero, no obstant l'estigma que em caracteritza, poder seguir col·laborant amb tu en defensa de la bondat objectiva del Programari Lliure.

Salut i República